Tractaments oftalmològics
per a la millora de la salut visual
Solucions per la presbícia, miopia, hipermetropia, astigmatisme i les cataractes entre altres.
Amb la tecnologia més avançada,
garantim un diagnòstic còmode, ràpid i precís.
Problemes en la refracció
Miopia, hipermetropia, astigmatisme, presbícia o vista cansada.
Problemes en la motilitat ocular
Estrabisme, ull gandul o ambliopia.
Cataractes
Cataracta o facosclerosi.
Còrnia i conjuntiva
Ull sec, conjuntivitis, pterígion o terigion, queratocono.
Parpelles
Blefaritis, entropion i ectropion, ptosis palpebral, obstrucció de punt llagrimal.
Retina i nervi òptic
DMAE, despreniment de retina, retinoptia diabètica, glaucoma.
Problemes en la refracció
Miopia
La miopia és un tipus de defecte refractiu que provoca visió borrosa dels objectes situats a llarga distància. Els nens miops, a causa d’aquesta falta de nitidesa en distàncies llargues, solen apropar-se més del normal als objectes, com ara els llibres o la televisió.
La miopia es produeix, en la majoria dels casos, per un allargament excessiu del globus ocular durant l’etapa del creixement. En rares ocasions, pot ser causada per una curvatura corneal més elevada del normal.
Aquest defecte refractiu sol començar en la infància o la pubertat i tendeix a augmentar fins als 20 anys. Encara que amb l’abús dels dispositius electrònics, pot continuar augmentant. Les miopies superiors a -8,00 diòptries es consideren miopies patològiques, ja que poden derivar en problemes més greus per a la salut ocular.
Hipermetropia
La hipermetropia és un error refractiu que es caracteritza per una mala visió en les distàncies curtes.
L’ull hipermetrop és relativament més curt que un ull normal, així que enfoca els objectes darrere la retina, la qual cosa dificulta la visió de prop.
En les consultes d’oftalmologia pediàtrica, és freqüent trobar nens amb hipermetropia. Aquests casos sovint no necessiten tractament, ja que la hipermetropia lleu pot ser compensada pel nen i el creixement de l’ull pot acabar corregint-la.
Quan la hipermetropia és més important, els nens o joves poden compensar-la fent un gran esforç d'acomodació del cristal·lí, cosa que provoca fatiga i cansament visual excessiu. Això pot causar un rebuig per la lectura i, en alguns casos, fracàs escolar. En aquests casos, és necessari corregir la hipermetropia amb ulleres per evitar aquests problemes.
Astigmatisme
L’astigmatisme és una ametropia (defecte refractiu) que generalment prové d’un problema en la curvatura de la còrnia, la qual cosa impedeix l’enfocament clar dels objectes, ja siguin propers o llunyans.
L’astigmatisme pot presentar-se com un defecte aïllat, però en la majoria dels casos, està combinat amb miopia o hipermetropia. Això vol dir que una persona pot tenir miopia i al mateix temps astigmatisme.
És molt habitual que el pacient pateixi fatiga visual, enrogiment, picor ocular, marejos i/o mals de cap a causa de l’esforç que fa per enfocar les imatges.
Presbícia
La presbícia, o vista cansada, és una ametropia en la qual hi ha una disminució de la capacitat d’acomodació de l’ull per veure de prop. Això és degut a una pèrdua d’elasticitat i enduriment del cristal·lí.
La vista cansada sol presentar-se cap als 40-45 anys i està associada a l'envelliment natural dels òrgans. Malauradament, no es pot prevenir, però hi ha solucions efectives per ajudar-te a mantenir una visió clara i còmoda en la teva vida diària.
Problemes en la motilitat ocular
Estrabisme
Considerem l’estrabisme com la desviació en l’alineament d’un ull en relació amb l’altre. Això és degut a la falta de coordinació entre els músculs extraoculars que mouen els ulls. Com a resultat, les persones amb estrabisme no poden fixar la mirada d’ambdós ulls al mateix punt en l’espai, cosa que ocasiona una visió binocular incorrecta.
Habitualment, l’estrabisme apareix en edats infantils, i aquests pacients tendeixen a suprimir la imatge de l’ull desviat, causant un ull gandul. També es pot donar en adults, a causa de lesions en aquests músculs extraoculars. En aquests casos, és habitual que presentin visió doble o diplopia.
A la nostra clínica d'oftalmologia, tractem l’estrabisme de manera efectiva, ajudant-te a recuperar una visió clara i equilibrada.
Ull gandul o ambliopia
L’ambliopia, o ull gandul, és un trastorn del sistema visual que es caracteritza per una visió escassa d’un ull que fisiològicament és normal. Aquesta anomalia es dóna quan la ruta nerviosa des de l’ull fins al cervell no es desenvolupa correctament durant la infantesa.
En la majoria dels casos, la causa principal és la presència d’un defecte de refracció (miopia, astigmatisme o hipermetropia) asimètric que no ha estat detectat o corregit durant la infantesa. Quan la diferència de capacitat visual entre els dos ulls és important, l’infant utilitza únicament l’ull de major capacitat, mentre que l’altre acaba anul·lat funcionalment, encara que la seva estructura física romangui intacta.
Altres causes que poden desenvolupar una ambliopia són els estrabismes, una cataracta congènita (des del naixement) i altres trastorns com l’opacitat de la còrnia i la ptosi palpebral (caiguda de la parpella).
Cataractes
Cataracta o facosclerosi
La cataracta, també coneguda com facosclerosi, és una afecció que consisteix en l’opacificació progressiva del cristal·lí de l’ull. Això impedeix el pas dels raigs de llum i provoca una pèrdua de visió. Aquesta pèrdua de transparència es deu al procés natural d’envelliment que afecta el cristal·lí a mesura que passen els anys.
El tractament de les cataractes és una intervenció quirúrgica senzilla i sense necessitat d’hospitalització, en la qual el cristal·lí opac s’elimina i es substitueix per una lent intraocular (LIO).
Existeixen molts tipus de lents intraoculars per corregir les diferents necessitats de cada ull. Un cop col·locades, aquestes lents no necessiten ser canviades, proporcionant una solució duradora per millorar la teva visió.
Còrnia i Conjuntiva
Ull sec
La síndrome d'ull sec es refereix a aquelles situacions en les quals hi ha una lubricació ocular insuficient. És una de les causes més freqüents de consulta oftalmològica, degut a les molèsties que causa. Els factors que influeixen en la seva aparició són l’edat, la menopausa, el tabaquisme i alguns medicaments, entre d'altres.
Conjuntivitis
La conjuntivitis és una de les causes més freqüents d’urgència oftalmològica. Els ulls es posen vermells degut a la inflamació de la conjuntiva, que conté petits vasos sanguinis que, quan s’inflamen, adquireixen un aspecte rogenc.
Hi ha diferents tipus de conjuntivitis segons la seva etiologia: viral, bacteriana i al·lèrgica. Pot aparèixer en un o en ambdós ulls i, segons el tipus, pot ser molt contagiosa. La conjuntivitis vírica es transmet ràpidament entre persones, per això és molt important tenir cura de les mesures d’higiene.
Pterígion
El pterígion és el creixement anormal de teixit en la conjuntiva (teixit fi i transparent que cobreix la superfície externa de l’ull) a causa de la inflamació. Aquest teixit tendeix a estendre’s des de la part blanca de l’ull fins al teixit de la còrnia. La inflamació pot ser deguda a la falta d’hidratació, l’exposició solar excessiva, el vent i altres agents irritants.
Els símptomes més habituals que manifesten els pacients són la sensació de cos estrany a l’ull. Quan progressa, pot provocar un astigmatisme irregular que afecta la visió.
Queratocono
El queratocono és una malaltia que provoca un aprimament progressiu en el centre de la còrnia, donant lloc a un astigmatisme irregular. El teixit del voltant va perdent la curvatura esfèrica i adquireix la forma d’un con. Aquesta afecció en la curvatura corneal provoca una important alteració en la visió del pacient.
En els casos més avançats, es poden formar cicatrius, i fins i tot trencaments en la capa més interna de la còrnia. Aquesta malaltia sol presentar-se en l’adolescència i en adults joves. Sol ser bilateral i la seva progressió és molt variable, amb casos en què quasi no progressa amb els anys.
L’etiologia és desconeguda, encara que es coneixen factors hereditaris i certes relacions amb malalties genètiques.
Parpelles
Blefaritis
La blefaritis és la inflamació del teixit que forma els marges de la parpella. Normalment, es deu a un mal funcionament de les glàndules de Meibomio o tarsals, situades al marge palpebral. En els pacients amb blefaritis, aquestes glàndules es troben obstruïdes, les secrecions queden estancades i formen àcids grassos que irriten la superfície ocular.
Els marges de les parpelles es mostren inflamats i enrogits. L’ull s’irrita i produeix secreció mucosa que s’acumula en el marge palpebral, formant sovint una crosta.
Entropion i Ectoprion
L'entropion és una mal posició de les parpelles, més freqüentment de la parpella inferior, que s’inverteix en direcció a la superfície de l’ull. El contacte i el fregament de les pestanyes causa una irritació a l’ull.
No hem de confondre l’entropion amb la triquiasi, on són les pestanyes les que estan mal posicionades i no la parpella.
L’ectropion és una mala posició de la parpella, on es produeix una separació i la caiguda de la parpella inferior respecte el globus ocular. A diferència de l’entropion, aquest no està en contacte amb la superfície ocular.
Ambdues afeccions són causades principalment pel procés d’envelliment i la consegüent laxitud dels teixits, però també poden ser degudes a traumatismes oculars, cicatrius i lesions de les parpelles i la conjuntiva.
Ptosi Palpebral
La ptosi palpebral és una afecció que causa la caiguda de la parpella superior. Aquest descens pot ser total o parcial, segons el grau d’afectació que provoqui en la visió.
Principalment, està associada a l’edat i l’envelliment, però també es pot donar en usuaris de lents de contacte a causa del fregament de la lent amb la còrnia, traumatismes, etc. També existeixen causes neurològiques que poden ser greus, per això és important la visita a l’oftalmòleg.
Obstrucció de Punt Llagrimal
L'obstrucció del punt llagrimal es produeix quan la llàgrima no pot ser drenada cap al conducte llagrimal, ocasionant un llagrimeig continuat o epífora. Aquest llagrimeig és molt molest per al pacient que ho pateix i empitjora en condicions desfavorables, com ara molt de fred, vent o amb l’ús d’aires condicionats o calefactors.
Retina i nervi òptic
Degeneració macular associada a l'edat (DMAE)
La DMAE és una malaltia degenerativa que afecta la zona central de la retina, coneguda com la màcula. Aquesta àrea proporciona l’agudesa visual necessària per percebre detalls fins i petits, com ara llegir, conduir i reconèixer cares.
Els símptomes de la DMAE poden variar molt entre les persones. Al principi, pot no presentar símptomes o només notar-se una petita distorsió visual (metamorfopsia). En casos més avançats, la distorsió augmenta, provocant una disminució progressiva de la nitidesa en la part central del camp visual, i alguns pacients poden veure taques negres que interfereixen amb activitats com la lectura i la conducció.
Despreniment
El despreniment de retina implica la separació de la retina (la capa més interna de l’ull) de la coroide (la capa mitjana), sovint a causa de forats en la retina. Aquest despreniment generalment es produeix per la tracció que exerceix el vitri (el gel que omple l’interior de l’ull) quan es separa de la retina. En presència de lesions degeneratives, la retina es pot trencar durant aquest procés, causant el despreniment.
Els pacients poden notar una pèrdua de visió parcial o total en la part del camp visual corresponent a la retina desprenada. Abans de la pèrdua de visió, poden veure mosques volants o miodesòpsies i estímuls lluminosos o fotòpsies.
Retinopatia Diabètica
La retinopatia diabètica és una complicació ocular de la diabetis, causada pel deteriorament dels vasos sanguinis que irriguen la retina. Els vasos més fins poden perdre líquid, acumulant-se a la retina i causant una disminució de la visió si afecta la màcula.
A més, l’oclusión dels vasos provoca zones de la retina sense oxigen, estimulant el creixement de nous vasos patològics. Això pot resultar en hemorràgies dins l’ull i, en estadis avançats, en despreniment de retina i glaucoma neovascular.
Glaucoma
El glaucoma és una malaltia que afecta el nervi òptic, causant pèrdua irreversible de visió. El primer símptoma és la pèrdua progressiva del camp visual perifèric, que sovint passa desapercebuda fins que es perd una part important d'aquest.
Les fibres nervioses que porten informació de la retina al cervell són les primeres a veure’s afectades, especialment les perifèriques. Com la malaltia avança, el camp visual es va restringint fins a afectar la visió central.
L’augment de la pressió intraocular (PIO) és la causa principal del deteriorament de les fibres del nervi òptic. El dany al nervi òptic és irreversible, de manera que no es pot recuperar el camp visual perdut. Això fa que la detecció precoç sigui essencial per prevenir la progressió de la malaltia.
Perquè escollir-nos?
Equip de professionals altament qualificats
Comptem amb un equip d'oftalmòlegs i especialistes en salut ocular i una àmplia experiència i formació en les últimes tècniques i tractaments oftalmològics.
Tecnologia d'Avantguarda
La nostra clínica està equipada amb maquinària i equips d’última generació per garantir diagnòstics precisos i tractaments eficaços.
Treballem amb asseguradores
Ens prenem el temps per escoltar les teves necessitats i preocupacions, i desenvolupem plans de tractament individualitzats per assegurar-nos que rebeu l'atenció que mereixes.
Àmplia gamma de serveis
Oferim una àmplia gamma de serveis oftalmològics, des d'exàmens oculars complets i prescripció de lents, fins a cirurgies refractives i tractament de malalties oculars. Sigui quina sigui la teva necessitat, estem aquí per ajudar-te a mantenir una visió òptima i una salut ocular excel·lent.
La teva salut ocular és la nostra prioritat
Comptem amb un equip d’oftalmòlegs altament qualificats. Col·laborem amb les asseguradores de salut líders a Espanya.
Escoltar i atendre als nostres pacients per aconseguir els millors resultats.
