La Corioretinopatia Serosa Central (CSC) es posiciona com la quarta malaltia de retina més preocupant per a la nostra salut visual. Els símptomes característics inclouen visió borrosa, percepció d’una taca central, línies tortes i dificultats en la lectura.
Aquest trastorn afecta amb major freqüència a homes joves sans (entre la tercera i quarta dècada de vida), encara que les dones, generalment en edats més avançades, també poden experimentar-lo. Factors com l’estrès, l’embaràs, ús prolongat de fàrmacs com els corticoides i desequilibris hormonals són considerats els riscos principals.
Aquesta malaltia es produeix pel pas de líquid des de la coroide a través d’un defecte puntual en l’epiteli pigmentari de la retina.
En la seva forma aguda, la CSC tendeix a resoldre’s espontàniament en aproximadament tres mesos i no sol requerir tractament. No obstant això, la variant crònica requereix intervenció mèdica.
Símptomes:
Els pacients que acudeixen a la consulta solen presentar:
– Disminució i borrositat en la visió.
– Una taca fosca o defectes en el camp visual central, que dificulta tasques com la lectura.
– Distorsió de línies en llegir.
– Sensació que els objectes semblen més petits del que realment són.
Tipus:
És crucial distingir entre dues formes de CSC en funció de la seva durada:
– CSC Aguda: Resol espontàniament en uns mesos. Té bon pronòstic visual.
– CSC Crònica: Presenta seqüeles més greus, amb disminució de l’agudesa visual a causa de canvis irreversibles en les capes de la retina (epiteli pigmentari).
Causes:
Encara que les causes exactes no són completament clares, es postula una teoria basada en el desequilibri hormonal, on es presenta inflamació de la coroide, el teixit vascular sota la retina. Aquest procés provoca l’acumulació de líquid i deriva la CSC.
Alguns factors més comuns que poden causar aquests desequilibris són l’estrès, l’ús de corticoides i l’embaràs.
Diagnòstic:
El diagnòstic s’inicia amb la identificació de símptomes com a visió borrosa, taques centrals i línies tortes. L’exploració del fons de l’ull i la tomografia de coherència òptica (OCT) són eines clau. En casos crònics, es poden realitzar proves de contrast, com l’angiografia, per a avaluar la coroide i localitzar punts de fugida de líquid.
Tractament:
– CSC Aguda: No sol requerir tractament. Es realitza un seguiment regular.
– CSC Crònica: En casos persistents, es considera interrompre l’ús de corticoides i reduir l’estrès. S’estan investigant tractaments addicionals, com el làser amb micropolsos i les injeccions intravítries d’inhibidors del factor de creixement vascular endotelial (VEGF).
Són comuns les recidives d’aquest quadre, per la qual cosa cal mantenir seguiments posteriors a la seva resolució.