Degeneració macular associada a la edat (DMAE)

La DMAE és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina, la màcula. Aquesta àrea proporciona l’agudesa visual, la qual permet a l’ull percebre detalls fins i petits. Així doncs, necessitem la màcula per tal de poder llegir, conduir, reconèixer cares, etc.

La degeneració macular ocasiona diferents símptomes en cada persona. Pot ser que al principi de la malaltia no es manifestin, o que únicament es noti una petita metamorfopsia (els objectes es veuen distorsionats al centre). En casos més avançats, la metamorfopsia augmenta i produeix una disminució progressiva de la nitidesa en la part central del camp visual i alguns pacients manifesten veure la presencia de taques negres en el centre del seu camp visual, les quals els hi impedeixen la lectura, la conducció, etc.

Despreniment de retina

En el despreniment de retina, s’origina la separació de la retina (la capa més interna de l’ull) i la coroide (la capa mitjana), generalment, degut a la presència de forats en la retina.

Aquesta enfermetat apareix, en general, com a conseqüència de la tracció que es produeix a la retina quan el vitri se separa d’ella. Aquesta separació de la part posterior del vitri (el gel que omple la part interna del globus ocular) és molt freqüent i habitualment es produeix sense donar cap altre problema, però quan existeixen lesions degeneratives a la retina, aquesta es pot trencar en aquest procés i ocasionar un despreniment de retina. Una vegada s’ha produït el forat a la retina, comença a passar per ell, el fluid i va separant progressivament la retina.

Els pacients noten la manca de visió, parcial o total, en la part del camp visual que correspon a la retina separada. Moltes vegades abans de la pèrdua de visió, els pacients, poden manifestar veure mosques volants o miodesopsies.

 

Retinopatia diabètica

La retinopatia diabètica és una complicació ocular de la diabetis, causada pel deteriorament dels vasos sanguinis els quals irriguen la retina.

Existeix una alteració en la permeabilitat dels vasos més fins, provocant que perdin líquid, això ocasiona que s’acumuli en la retina. Si aquesta acumulació afecta la zona central o màcula, pot donar lloc a una disminució de la visió a causa d’un edema macular.

D’altra banda, es produeix una oclusió dels vasos degut a les zones de la retina sense oxigen. Aquesta retina sense oxigen produeix substàncies les quals estimulen el creixement de nous vasos patològics, i poden desenvolupar hemorràgies en l’interior de l’ull, així com, en els estadis finals de la malaltia, es pot desenvolupar un despreniment de retina i un glaucoma neovascular.

 

Glaucoma

El glaucoma és una malaltia la qual afecta el nervi òptic, es manifesta amb la pèrdua irreversible de visió. El primer símptoma és la pèrdua progressiva del camp visual perifèric, però no es sol notar fins que s’ha perdut una part important d’aquest.

Les fibres procedents de les diferents parts de la retina es dirigeixen, a través del nervi òptic, al cervell aportant la informació de la imatge.

En el glaucoma, les primeres fibres afectades són les perifèriques, és per això que en estadis inicials de la malaltia el pacient no es dóna compte, ja que la seva visió central no està afectada.  A mesura que la malaltia avança, el camp visual es va fent més estret, fins a afectar la zona central.

L’augment de la pressió intraocular (PIO) és la principal causa que fa que es deteriorin les fibres del nervi òptic. El dany produït en el nervi òptic, és irreversible, per tant no es pot recuperar el camp visual perdut, és per això, de vital importància la detecció de la malaltia en estadis inicials.