MIOPIA
La miopia és un tipus de defecte refractiu, el qual provoca visió borrosa dels objectes situats a llarga distància. Els nens miops, a causa d’aquesta falta de nitidesa en distàncies llargues, solen apropar-se més del normal als objectes, com ara els llibres, o la televisió.
La miopia és produïda, en la majoria dels casos, per un allargament excessiu del globus ocular durant l’etapa del creixement. En rares ocasions, pot ser causada per una curvatura corneal més elevada del normal.
Aquest defecte refractiu comença, generalment, en la infància o la pubertat i sol augmentar fins als 20 anys. Encara que amb l’abús dels dispositius electrònics pot continuar augmentant. Les miopies superiors a -8,00 diòptries es consideren miopies patològiques, ja que poden derivar problemes més greus en la salut ocular.
La hipermetropia és un error refractiu el qual es caracteritza per una mala visió en les distàncies curtes.
L’ull hipermetrop és relativament més curt que un ull normal, així doncs, enfoca els objectes darrere la retina, la qual cosa dificulta la visió de prop.
En les consultes d’oftalmologia pediàtrica és freqüent trobar-se nens amb hipermetropia. Aquests nens suposen un cas a part, ja que no sempre necessiten tractament, quan la hipermetropia no és important, la compensen i el creixement de l’ull l’acaba corregint.
Quan la quantitat d’hipermetropia es important, els nens o joves poden compensar-la fent un gran esforç en la acomodació del cristal·lí, això els hi provoca una fatiga i un cansament visual excessiu. Això molts cops causa un rebuig en la lectura, poden provocar fracàs escolar, es en aquests casos quan s’ha de corregir amb ulleres.
HIPERMETROPIA
ASTIGMATISME
L’astigmatisme és una ametropia (defecte refractiu) que generalment prové d’un problema en la curvatura de la còrnia, això impedeix l’enfocament clar en els objectes que es troben propers o llunyans.
L’astigmatisme pot presentar-se com un defecte aïllat, però en la majoria dels casos està combinat amb miopia o hipermetropia; és a dir, una persona pot presentar miopia i al mateix temps astigmatisme.
És molt habitual que el pacient pateixi fatiga visual, enrogiment, picor ocular, marejos i/o mals de cap a causa de l’esforç realitzat en enfocar les imatges.
La presbícia o vista cansada és una ametropia, en la qual hi ha una disminució de la capacitat d’acomodació de l’ull per veure de prop. Això és degut per una pèrdua d’elasticitat i enduriment del cristal·lí. La vista cansada es presenta, aproximadament, cap als 40-45 anys. Està associada a l’envelliment dels òrgans i no es pot prevenir.
PRESBÍCIA O VISTA CANSADA
