La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és la principal causa de baixa visió a partir dels 65. La DMAE és una malaltia degenerativa de la màcula que causa pèrdua de visió central.
La màcula és l’àrea central, i la més important, de la retina. Transforma la llum que li arriba en impulsos nerviosos que es transmeten fins al cervell. La màcula ens permet fixar la vista i veure detalls tant en distància propera com llunyana.
Aquesta malaltia és la principal causa de baixa visió en persones majors de 65 anys en països desenvolupats. L’elevació de l’esperança de vida i l’envelliment de la població fan cada cop més present aquesta alteració.
Símptomes:
En estadis inicials o lleus en un sol ull, els símptomes poden passar desapercebuts per al pacient. A mesura que avença es detecten els següents símptomes:
- Visió borrosa
- Distorsió
- Ondulació de línies rectes
- Taca a la visió central
La suma de símptomes dificulta la realització de tasques quotidianes com llegir, escriure, cuinar, etc.
Prevenció:
En tractar-se d’una malaltia associada a l’envelliment, no podem realitzar més prevenció que seguir hàbits saludables com una dieta sana, rica en antioxidants naturals i productes amb omega 3 i no fumar.
Fer revisions oculars periòdiques a partir dels 50 anys és les millors mesures preventives contra la DMAE, per poder detectar-la en estadis inicials i amb millor pronòstic.
Tipus de DMAE:
Es poden diferenciar dos tipus de DMAE amb diferent evolució i pronòstic.
- DMAE seca o atròfica: Representa el 85% dels casos. L’evolució és lenta (progressa en els anys). El pronòstic és menys greu que la humida.
- DMAE humida o exsudativa: Menys freqüent però de major gravetat, ja que causa pèrdua ràpida de visió (setmanes o mesos). De forma anòmala es creen vasos sanguinis (neovascularització) sota la macula i aquests es poden trencar amb molta facilitat.
Diagnòstic i Tractament:
Tant el diagnòstic com el tractament requereixen de Tomografia Òptica de Coherència (OCT).
En DMAE humida pot resultar necessari tractament farmacològic per injeccions intravítries per rellentir o frenar l’evolució de la malaltia. Aquestes injeccions s’administren de forma ambulatòria (no requereix ingrés), amb anestèsia tòpica (en gotes) i en ambient estèril.
L’efecte no és immediat, és necessari esperar l’absorció del medicament per a observar resultats.
En presència de qualsevol símptoma es recomana acudir a l’oftalmòleg per a realitzar el diagnòstic de la forma més precoç possible i així intentar frenar l’evolució.
LLEIDA VISIÓ, CLÍNICA OFTALMOLOGICA A LLEIDA.