Controls oculars a l’edat pediàtrica

El desenvolupament integral de l’infant depèn en gran part de la correcta evolució de la seva visió. Si la cura dels ulls és crucial al llarg de la vida, en la infància té encara més importància.

Quan naixem, el nostre sistema visual no està desenvolupat, i tant l’ull com els seus annexos pateixen importants canvis anatòmics i fisiològics que no conclouen fins a la pubertat. La maduració de la visió requereix d’un llarg aprenentatge que s’inicia els primers dies de vida i culmina als 8-9 anys d’edat, sent els quatre primers els de major progressió. Durant aquest període crític, les àrees visuals del cervell són estimulades per la impressió d’imatges clares sobre la retina, de manera que qualsevol defecte que provoqui una mala visió d’un o ambdós ulls en aquesta etapa, pot desembocar en un problema d’ambliopia o “ull gandul “. És per això que resulta primordial la detecció precoç de qualsevol patologia ocular en la infància, i evitar així la continuïtat del problema en l’edat adulta.

La primera exploració oftalmològica s’ha de fer en el naixement, per descartar la presència d’anomalies estructurals congènites o problemes oculars severs. Més endavant, i malgrat no existir simptomatologia aparent, és convenient realitzar un examen ocular complet per part de l’especialista, als 2-3 anys d’edat, per avaluar el segment anterior i posterior del globus ocular, detectar possibles defectes de refracció i valorar l’estat de la motilitat ocular per descartar la presència d’estrabisme.

Mai és massa aviat per a la primera revisió de la visió infantil, mentre que en ocasions sí que pot arribar a ser massa tard. Sens dubte, amb un diagnòstic precoç som a temps.